Vortex es va desplegar a partir del programa Emerging Latam, que durant els últims anys havia visibilitzat veus emergents d’Amèrica Llatina a Swab. Després de cinc edicions, aquesta secció havia evolucionat de ser una plataforma de visibilitat per a escenes locals a convertir-se en un espai transversal i curatorial, orientat cap a un diàleg més ampli i porós entre contextos.

En aquesta nova etapa, el projecte va ampliar el seu abast cap a un intercanvi entre projectes joves de Barcelona i de Llatinoamèrica, amb la intenció de bastir ponts entre dos territoris els paisatges culturals dels quals s’havien modelat mútuament, compartint un vaivé de ressonàncies, influències i reinvencions. Co-comissariat per Santiago Gasquet, responsable del programa durant les últimes cinc edicions, i Lena Solà Nogué, comissària barcelonina resident a Mèxic que es va incorporar aquell any, Vortex va proposar un model d’ocupació compartida: sis espais de la fira van ser cohabitats per dotze galeries joves, sis de cada regió.

Aquest format va generar un espai de fricció, afinitat i negociació, on es van explorar tant les ressonàncies com les diferències estructurals entre ambdues escenes, entorn de recursos, sostenibilitat o institucionalitat, que, lluny de marcar distància, van activar un camp d’interdependència. Els projectes reunits van desplegar treballs que van interrogar desplaçaments, memòries colonials, disputes de gènere i també formes afectives de construcció conjunta, afirmant la fragilitat com a resistència.

D’aquesta manera, Vortex es va configurar com un punt de trobada per a artistes els interessos i trajectòries dels quals circulaven entre aquí i Llatinoamèrica, facilitant la creació de xarxes culturals per compartir recursos, problemàtiques i estratègies. La secció va convidar a pensar la complexitat i el moviment de les escenes artístiques com a experiències de trànsit, on es reconeixen, es disputen i es reinventen en comú.

Més enllà de la lògica del mercat i en un present marcat per la velocitat i la uniformitat dels relats, Vortex va emfatitzar la cohabitació com a gest curatorial i com a eina per indagar en la construcció de vincles culturals entre cossos, territoris i imaginaris, ressaltant la crítica i el pensament contextual com a claus per comprendre, discutir i projectar les pràctiques emergents.