Natures per venir
Swab Video 2026
Natures to Come
Swab Video 2026
Natures per venir
Swab Video 2026
Juan Pablo Piñero, en col·laboració amb Skyland Dallal Rice, Tomas Levita & Violeto
casa espacio (Barcelona)
2025. Durada: 8′
Blank Photograph
Hsu Che-Yu with scriptwriter Chen Wan-Yin. Produced by Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains
wach kunstraum (Bremen)
2022. Durada: 20’29»
Què significa habitar un temps en què la natura ja no pot pensar-se com allò oposat a la simulació?
La selecció de 2026, per primera vegada resultat d’una convocatòria oberta per a projectes presents en l’edició, planteja de manera misteriosa una temàtica comuna, mostrant un temps de transformació radical d’allò que entenem per cos, identitat, memòria, paisatge i realitat. Per als artistes participants, allò tecnològic no apareix necessàriament com un territori artificial enfrontat a un món natural originari. Ja forma part de l’entorn que habitem: travessa els nostres cossos, els nostres afectes, la manera com ens representem i també la manera com imaginem el passat i el futur.
Potser per això, més que parlar d’una oposició entre allò natural i allò artificial, el programa ens convida a preguntar-nos si aquesta distinció continua sent possible.
La selecció d’aquestes obres representa un ecosistema de preguntes. Què significa ser humà quan podem intervenir sobre el cos? Què entenem per natura quan la nostra percepció del planeta està mediada per dades, imatges digitals i simulacions? Com podem percebre fenòmens que es despleguen en escales espacials i temporals que excedeixen la nostra pròpia existència? Què passa amb la memòria quan pot adquirir una nova forma tecnològica? Com construïm una identitat quan el cos és simultàniament organisme, imatge, interfície i territori social? I on trobem comunitat dins d’una societat cada vegada més connectada i, alhora, profundament fragmentada?
Potser el que està emergint no és una societat que hagi abandonat la natura per entrar definitivament en allò artificial. Potser assistim a alguna cosa més ambigua: una generació que necessita redefinir què entén per natura.
Una natura que inclou cossos transformables, identitats mòbils, memòries digitalitzades, dades planetàries, corrents oceànics, aigua ancestral, imatges construïdes, ADN i màquines. Una natura que obliga també a reconsiderar la nostra escala, la nostra responsabilitat i les formes de cura possibles davant de processos que no podem abastar completament. Un món on la tecnologia i la natura ja no ocupen extrems oposats, sinó que es contaminen, es modifiquen i es produeixen mútuament.
Aquestes obres parlen des d’aquest llindar. Encara no descriuen un món nou, però permeten observar algunes de les seves primeres formes: una societat jove que intenta reconèixer-se en un planeta profundament alterat mentre assaja altres maneres de construir cos, identitat, comunitat i pertinença.
The Cenote Ring
The Cenote Ring
Paola Estrella
Ethereal Maison (Londres)
2021. Durada: 11'
The Cenote Ring, de Paola Estrella, pren com a punt de partida les masses d’aigua subterrànies de l’anell de cenotes de Yucatán, connectant temporalitats que s’estenen molt més enllà de l’escala humana: des de l’impacte de l’asteroide que va donar lloc a aquesta formació geològica fins a les cosmologies associades als cenotes i l’actual crisi ecològica. Enregistraments de camp, dades en temps real d’objectes propers a la Terra, síntesi generativa i so espacial s’incorporen al paisatge sense substituir-lo. Aquí, la tecnologia es converteix en un mitjà per aproximar-nos a allò que ens excedeix, imaginar-ho i reconèixer la nostra pertinença a un entorn que conté temporalitats molt més vastes que la nostra.
AMOC
AMOC
Marta Royo-Llonch (shook studio)
Herrera Gallery (Barcelona)
(Ajuts FCRI 2025)
2023. Durada: 9'22'
De les profunditats geològiques a les vastes circulacions oceàniques, AMOC, de Marta Royo, desplaça aquesta qüestió cap a una altra escala planetària. El sistema de corrents que redistribueix la calor, l’oxigen i els nutrients arreu del planeta esdevé un punt de partida per reflexionar sobre la nostra relació amb fenòmens difícils de percebre a través de l’experiència quotidiana. La narració poètica, la recerca oceanogràfica i les imatges digitals generatives estableixen una conversa entre l’oceà Atlàntic, el coneixement científic i la mirada de l’artista. Davant d’una societat cada vegada més accelerada i d’una circulació oceànica que mostra signes d’afebliment a causa del canvi climàtic, l’obra es pregunta quines formes de cura, responsabilitat i futurs postcreixement podrien emergir del reconeixement de la nostra pertinença a aquests sistemes.
Bicho de Luz
Bicho de Luz
Juan Pablo Piñero, in collaboration with Skyland Dallal Rice, Tomas Levita & Violeto
casa espacio (Barcelona)
2025. Durada: 8'
Bicho de Luz, de Juan Pablo Piñero, amplia la nostra mirada explorant temporalitats i processos que excedeixen les capacitats humanes. La pintura, el vídeo, la música i el paisatge sonor construeixen un espai de transició on la llum, la imatge, la vibració i la natura semblen formar part d’un mateix ecosistema. El recorregut oníric entre diferents estats i universos desdibuixa progressivament les fronteres entre la matèria i la imatge. El paisatge pot ser simultàniament físic, imaginat i tecnològic, fins al punt de fer difícil determinar on acaba allò que anomenem natura i on comença la seva construcció.
Però aquesta condició híbrida no afecta només el món exterior. Afecta també el cos.
I’m Not A Girl (Not Yet A Woman)
I’m Not A Girl (Not Yet A Woman)
Lana May Fleming
Temporary Address (Dublín)
2024. Durada: 4'
En I’m Not A Girl (Not Yet A Woman), Lana May Fleming imagina les conseqüències dels organismes modificats genèticament i de l’edició genètica humana. L’ADN esdevé un nou territori de disseny, on podrien confluir les tendències estètiques, els ideals transhumanistes i els cànons de bellesa. L’obra projecta un futur estrany però cada vegada més concebible, en què el cos deixa de ser únicament una condició que heretem i passa potencialment a convertir-se en quelcom editable. La identitat se situa entre la biologia, el desig, la imatge i la tecnologia, i qüestiona què podem continuar considerant natural quan la nostra pròpia constitució física pot ser modificada.
Proud Humans
Proud Humans
Juan Guillermo Escobar (Tigree)
Ona Galeria (Havana)
Durada: 2'32''
Proud Humans, de Tigree Escobar, aborda la transformació de la identitat contemporània a través del drag i de noves formes d’expressió que van més enllà de les categories tradicionals de gènere i sexualitat. El cos emergeix com un espai des del qual construir altres maneres de presentar-se, de ser reconegut i de trobar la pròpia veu. Des d’una perspectiva llatinoamericana, l’obra transita per diferents contextos culturals —de Bogotà i l’Havana a Ciutat de Mèxic i Nova York— i mostra com aquestes pràctiques generen noves estètiques i espais de representació, ampliant les possibilitats de ser i de construir la identitat.
Turbo Dum
Turbo Dum
Abel Kabel & Siri Feil
Ulstrup Gallery (Copenhagen)
2023. Durada: 13'
Turbo Dum, d’Abel Kabel i Siri Feil, explora els temes de la identitat i la resiliència a través d’una representació honesta d’alguns dels reptes als quals s’enfronta la joventut urbana contemporània. Wesley, un jove que evita el contacte amb el seu entorn com a mecanisme de defensa, veu la seva rutina alterada després de trobar-se amb algú relacionat amb «alguna cosa que va més enllà d’aquest món». Des d’una perspectiva pròpia de la Generació Z, la pel·lícula ofereix una mirada autèntica i sense filtres sobre les experiències d’una generació que es troba davant de qüestions d’identitat i pertinença. El personatge principal, Wesley, està escrit i interpretat per persones transgènere, i la pel·lícula també posa de manifest la importància de donar espai a les narratives transgènere.
Blank Photograph
Hsu Che-Yu with scriptwriter Chen Wan-Yin.
Produït per Le Fresnoy - Studio national des arts contemporains
wach kunstraum (Bremen)
2022. Durada: 20'29"
Del cos com a espai de pertinença, ens desplacem cap a la memòria com un espai susceptible de ser reconstruït. A Blank Photograph, Hsu Che-Yu convida l’antic fabricant de bombes Yang Ru-Men a revisitar dos indrets vinculats a la seva història personal: la costa on antigament practicava i la casa on el seu germà es va llevar la vida més endavant. A través de la recreació i el record, aquests llocs esdevenen espais on els esdeveniments del passat són revisitats i reconstruïts. En col·laboració amb un equip d’escaneig 3D forense, Hsu crea un doble digital de Yang i escaneja casa seva, traduint aquests records a un espai virtual. La tecnologia, així, deixa de funcionar únicament com un mitjà per registrar allò que ha succeït i comença a intervenir en la seva reconstrucció, atorgant a la memòria un altre cos i un altre espai on existir. Com el paisatge i la identitat, la memòria ja no pot entendre’s, per tant, com una cosa exclusivament orgànica o immutable: pot ser reconstruïda, modelada, reproduïda i habitada de nou.
Anne 2.0
Anne 2.0
Erica Eyres
ShapeeroMurray (Glasgow)
2018. Durada: 15'
La frontera entre cos i tecnologia adopta finalment un to deliberadament absurd a Anne 2.0, d’Erica Eyres. Anne es presenta com un «robot de performance» que espera instruccions per dur a terme accions mentre relata experiències profundament quotidianes relacionades amb la família i el consum. Tanmateix, la màquina que veiem és, en realitat, un cos humà que interpreta una màquina que reprodueix comportaments humans. L’obra capgira així la pregunta habitual sobre fins a quin punt les màquines podrien arribar a assemblar-se a nosaltres: en un present organitzat al voltant d’instruccions, hàbits i repeticions, també es pregunta fins a quin punt els nostres propis comportaments han començat a adquirir característiques que associem a les màquines.
Programa amb el suport de:
