Com podem fer el dol per la mort de les velles institucions i avançar cap a noves formes de relació dins de l’ecosistema de l’art? Per a les converses de Swab d’enguany, volem generar un espai on puguem pensar i actuar col·lectivament mentre emergeixen noves formes de solidaritat.

Aquí no hi ha un únic centre, ni en volem cap. Preferim dispersar els centres, i amb ells els sentits i allò que es considera valuós, bell o just, fins que la justícia i l’equitat es practiquin en molts llocs alhora, cadascun d’aquests amb la seva pròpia manera de sostenir les coses. Com ens va recordar Suhail Malik, l’art s’organitza i es constitueix a través de condicions i circuits de circulació i distribució, i no pas a partir de l’exigència productivista que es faci per si mateix. L’art és alhora discursiu i reticular.

Gran part del que estructura el present va ser establert pels imperis, i es renova cada temporada en funció de qui té accés a la mobilitat, als ingressos i al reconeixement. No creiem que un art millor pugui desfer tot això des de dins del mercat. Cantar en comunitat, repensar la propietat, la pertinença i les relacions des de les pràctiques artístiques ha estat sempre una manera d’experimentar noves formes de convivència, que són alhora relació social i mode de producció. Quines infraestructures podem imaginar en temps de renovació estètica, institucional i relacional?

Aspirem que el dissens es mantingui dins de la sala com una tensió productiva que travessi els rols, els col·lectius i els mètodes que prenem en préstec del mateix art.