Un projecte comú de 12 espais autogestionats dels països nòrdics i el sud-est asiàtic, acompanyat d’un programa públic, va ser comissariat per Tenthaus (Oslo), Bunga Siagian (Jakarta) i Jatiwangi Art Factory (Majalengka).

Els tròpics eren aquelles línies imaginàries sobre les quals el sol, al zenit, s’aturava després de completar un cicle per emprendre una nova direcció. La humanitat semblava travessar un moment similar, un estat de solstici, en què les estructures, orgàniques i artificials, que sostenien la forma dominant de civilització deixaven de ser útils, mentre que, des dels marges, d’altres ja havien començat a aparèixer i a articular-se.

Era també un temps de polaritat extrema, una condició que dividia l’espècie humana projectant la identitat per oposició a un altre. Paradoxalment, la polaritat encarnava el principi essencial d’atracció: era la tensió entre pols oposats la que generava moviment i impuls, atreia elements i permetia el flux de l’energia.

Observant aquests fenòmens, Polar and Tropic va proposar una trobada entre espais que provenien d’extrems oposats: la regió nòrdica i el Sud-est Asiàtic, on pervivien amplis ecosistemes sostinguts per xarxes de col·laboració i solidaritat. En oposició a la idea hegemònica que associava l’equilibri a l’interès propi radical, la pràctica desenvolupada per aquests projectes plantejava el model contrari, eixamplant l’àmbit de la creació artística i explorant noves formes de relació, de construcció de xarxes i d’espais compartits.

El programa va reunir dotze espais independents de totes dues regions a través d’exposicions i un ampli programa públic. Comissariat per Tenthaus, Bunga Siagian i Jatiwangi Art Factory, va incloure una presentació de vídeo amb AV-arkki (Hèlsinki) i MES 56 (Yogyakarta), una exposició conjunta de prints en col·laboració amb Lumbung Press, i una emissora de ràdio amb Station of Commons/Lumbung Radio.

La pregunta que va guiar aquesta trobada va ser com expandir les xarxes i com fer-les sostenibles. Com podíem continuar construint estructures duradores de suport mutu i col·laboració, capaces de sostenir els futurs possibles?