Latencia
Montse Aránega (ESCAT)
A Latencia, una superfície blanca esdevé un espai de resistència subtil. El gest es desaccelera fins al límit, desplegant-se a través d’intervals, silencis i absències. La performance està concebuda com una forma inestable d’escriptura, feta de marques i pauses, on la línia no busca representar, sinó habitar.
L’acció segueix una lògica de contenció: la línia apareix i desapareix en el buit, dubta, es fragmenta. El cos, en íntima relació amb la superfície, no busca espectacle, sinó atenció. Cada moviment esdevé una pregunta: com dibuixar sense envair? com sostenir un gest sense esgotar-lo?
Latencia es desplega com una coreografia mínima, una poètica del gairebé. Insisteix en allò petit, suspès, gairebé imperceptible. L’obra ressona amb enfocaments neomaterialistes i feministes que entenen el cos com a matèria porosa, sintonitzada amb allò imperceptible. Aquí, el rastre, com el cos, es converteix en un arxiu efímer, una marca que no busca permanència, sinó afecte.
