Ephemeral
Ephemeral
Inclinarse [from birika bezain elastikoa]
Convidada per la Swab Barcelona Foundation en el marc del seu compromís amb la promoció de l’experimentació, la recerca i la difusió de noves pràctiques artístiques, Anna Irina Russell presenta un espai tou i respirant que convida al descans i a romandre-hi.
Poética de la Sombra en Cornellà
La col·laboració entre la Facultat de Belles Arts i la Fundació Vila Casas, a través del Premi PATRIM, permet que la fundació presenti cada any una selecció de les millors obres dels estudiants de darrer curs, adquirides per passar a formar part de la Col·lecció Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
La alquimia del sueño de la gacela
En el marc de la Residència R.A.R.O., una plataforma dedicada a la producció, la recerca i l’exposició que convida artistes de diferents disciplines a presentar i compartir les seves pràctiques, i en col·laboració amb Swab Barcelona, l’artista Munkhtsetseg Jalkhaajav “Mugi” presenta una exposició d’escultura, dibuix i tècniques mixtes que construeix un paisatge psicològic i corporal a través de formes simbòliques i orgàniques.
Ephemeral convida a pensar la fira més enllà dels estands de cada projecte expositiu: aquests espais intermedis, aparentment inerts, adquireixen sentit i reinterpreten el site-specific fins i tot en el context temporal d’una fira d’art. El programa proposa estendre la pràctica artística més enllà de l’estand com una manera de demostrar que l’art qüestiona i proposa narratives que van més enllà de l’intercanvi comercial, alhora que la trobada entre galeries propicia altres formes de trobada.
No existeixen espais de rebuig, sinó oportunitats d’activació. Ephemeral entén cada proposta com una plataforma de producció, visibilitat i difusió per a artistes que es troben en les primeres etapes de la seva trajectòria: una finestra sense finalitats comercials que opera des de la lògica del suport, la col·laboració i l’accés. En aquest sentit, el programa es converteix en un canal perquè residències, fundacions, premis universitaris i altres iniciatives sense ànim de lucre puguin presentar els seus artistes en el context d’una fira internacional d’art, sense les pressions econòmiques que habitualment implica el circuit.
Residències que funcionen com a plataformes per a artistes joves, projectes que replantegen les seves pràctiques artístiques desplegant-les en àrees en desús, propostes que reimaginen què pot acollir una fira d’art: Ephemeral acull tot allò que no encaixa en els formats convencionals i ho situa al centre de la conversa. L’art no té lloc només als estands; també es produeix als marges, als intersticis, als espais que altres descarten.
Per a aquesta edició presentem tres iniciatives: Poética de la sombra en Cornellà, de Sara Gázquez; La alquimia del sueño de la gacela, de Munkhtsetseg Jalkhaajav “Mugi”; i Inclinarse [de birika bezain elastikoa], d’Anna Irina Russell.
Convidada per la Fundació Swab Barcelona en el marc del seu compromís amb la promoció de l’experimentació, la recerca i la difusió de noves pràctiques artístiques, Anna Irina Russell presenta un espai tou i respirant que convida al descans i a la permanència.Les formes dels coixins han estat dissenyades a partir dels cossos d’animals que s’inflen com a gest de comunicació o defensa, proposant un llenguatge no verbal i sensible. L’aire i la respiració funcionen aquí com a estratègies davant d’un cos cansat, estressat i tens. La suavitat s’afirma així com una forma de resistència davant la rigidesa de les arquitectures i els sistemes que ens envolten.Aquesta intervenció activa l’espai de trobada d’una manera viva i lúdica, convidant-nos a qüestionar el caràcter sagrat de l’art i l’imperatiu tàcit que prohibeix tocar. Davant d’aquesta norma, l’artista proposa activar l’obra no només mitjançant el tacte, sinó amb el cos sencer.
Anna Irina Russell [1993, Arenys de Mar]La seva pràctica artística se centra en l’escultura tova i la instal·lació, i explora formes no hegemòniques de comunicació a través de l’aire i la respiració com a materials relacionals. És artista resident a La Escocesa i recentment ha presentat una exposició individual al Museu Can Mario amb la Fundació Vila Casas. El 2025, va rebre el premi Because of Many Suns a Artorama Marseille i va presentar dues exposicions individuals a Bombon Projects i Tabakalera. La seva obra també s’ha pogut veure en espais com el CCCB, La Casa Encendida, el MACBA, Écart (Canadà), Blueproject Foundation i l’Antwerp Art Weekend, entre d’altres.
Instal·lació produïda a @tabakalera_donostia en el marc del programa expositiu Situ-akzioak.
La col·laboració entre la Facultat de Belles Arts i la Fundació Vila Casas, a través del Premi PATRIM, fa possible que cada any la fundació presenti una selecció de les millors obres de l’alumnat de darrer curs, adquirides per formar part de la Col·lecció Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Creat a la dècada dels vuitanta, el premi ha contribuït a apropar els estudiants, en les primeres etapes de les seves trajectòries, als circuits expositius professionals.En aquest context, i en col·laboració amb Swab Barcelona, l’artista Sara Gázquez s’incorpora al programa Ephemeral. Originària de Cornellà, una ciutat obrera de la perifèria de Barcelona i una part clau de l’anomenat “cinturó roig”, al qual va emigrar molta gent d’altres parts d’Espanya durant els anys seixanta, Gázquez recorre Cornellà fotografiant les seves ombres en un intent de revelar un aspecte de la vida urbana que sovint roman invisible. Utilitza aquestes formes efímeres com a eix visual i poètic de la seva obra. La seva intenció és retornar el símbol al signe: resignificar allò quotidià i crear una experiència expositiva que convidi a observar, aturar-se i caminar a poc a poc.Les imatges, produïdes mitjançant fotografia analògica i positivades amb cianotípia sobre paper japonès, dialoguen amb la fragilitat de l’efímer i reivindiquen la bellesa d’allò mínim i silenciós. El projecte es concep com una “obra del dubte”: no busca respostes definitives, sinó infiltrar-se en les escletxes des de les quals pensar i sentir la ciutat d’una altra manera. La instal·lació suggereix el gest de la deriva i convida els espectadors a moure’s entre les imatges i construir el seu propi recorregut. L’entorn urbà es converteix així en un espai de poesia, i caminar esdevé un acte de presència íntima davant el ritme accelerat del present.
La alquimia del sueño de la gacela
En el marc de la Residència R.A.R.O., una plataforma dedicada a la producció, la recerca i l’exhibició que convida artistes de diferents disciplines a presentar i intercanviar les seves pràctiques, i en col·laboració amb Swab Barcelona, l’artista Munkhtsetseg Jalkhaajav “Mugi” presenta una exposició d’escultura, dibuix i tècnica mixta que construeix un paisatge psicològic i corporal a través de formes simbòliques i orgàniques.La gasela funciona com una figura central de moviment, fragilitat i liminalitat: no com una il·lustració, sinó com un eix conceptual des del qual s’exploren els estats del somni, la memòria i la transformació. Estructures cel·lulars, anatomies fragmentades, cabells i imatges d’origen animal conformen un llenguatge visual interconnectat.L’espai expositiu situa el cos com una presència inestable, que oscil·la entre la realitat física i la percepció interior. En conjunt, les obres articulen un territori en què la transformació és contínua i roman oberta, sense una resolució definitiva.
